GRUPS DE DEFENSA DEL TER
[Armando
Murga][L'omnipresent Torras Hostench][Els
temps que anàvem a mirar ocells][Especulació
als aiguamolls]
[Pals de paller][L'MDT (Moviment
de Defensa del Ter)][Hereus i companys de viatge][Cronologia]
Aproximació periodística als
moviments ecologistes de la conca del Ter
Josep Comajoan
Periodista. Cap de Reportatges
i Investigació d'El 9 Nou
Això és un reportatge periodístic
escrit, com a tal, per un periodista. No és, ni per aproximació,
la potser ja necessària Història del moviment ecologista
al nostre país. És el reportatge d'un periodista que, senzillament,
explica històries -així, en minúscula- d'aquest moviment
ecologista. Històries, moltes hores, explicades ja molt abans per
altres periodistes. Com la que explicava Antoni Dalmau al diari El Punt
del 15 de juliol de 1996. Ell, a la seva vegada, es remetia a 20 anys abans.
"L'aigua va començar a baixar blanquinosa. Després va prendre
tonalitats vermelles i ben aviat van aparèixer els primers peixos
morts. De centenars es va passar a milers i de milers, a centenars de milers.
Carpes, anguiles, mirallets, llises, anaven caient víctimes d'una
contaminació química que en poques hores va afectar 40 quilòmetres
del tram baix del Ter, des de la zona de Sarrià, feu de la paperera
Torras Hostench, fins a la desembocadura, fins a Torroella de Montgrí.
Els peixos agonitzants fugien literalment del riu i envaïen els canals
de reg buscant, infructuosament, aigua que no estigués contaminada.
La gola del Ter va quedar coberta de peixos morts que hi arribaven impulsats
pel corrent i que acompanyaven el verí fins al mar, on la contaminació
s'estenia per la platja de Pals i per diverses cales com Sa Tuna i Montgó
i sembrava la mort entre la fauna marina -fins i tot un dofí va
ser-ne víctima- i espantava els primers turistes de la temporada.
La imatge era lamentable: camps contaminats, gavines mortes per haver comès
la ingenuïtat de menjar peix emmetzinat i, sobretot, una pudor de
putrefacció que justificava el títol de les cròniques
publicades aquells dies per la revista Presència: Rèquiem
per un riu mort".
[ Inici ]
Armando Murga
La mortaldat de peixos de juliol
de 1976 va generar una resposta contundent. Quatre mil persones
es manifestaven el 7 d'agost en el que el Xavier Garcia qualifica
al llibre El combat ecologista a Catalunya com l'inici del moviment
ecologista català. Si més no va ser la primera manifestació
multitudinària contra una agressió al medi, a la conca del
Ter i a tot el país. "Em van venir a veure una gent a casa, i em
van dir, escolta que al riu han baixat peixos morts; doncs farem una manifestació,
els vaig dir", recorda Joan Surroca, que aleshores presidia el Casal del
Montgrí, una de les entitats més dinàmiques de l'Empordà
els últims anys del franquisme i primers de la transició.
"Pensàvem ser 100 o 200", afegeix Surroca. El dret de manifestació
no era lliure i havien de demanar permís al governador civil de
Girona, "que li n'havíem fet de tots colors, i viceversa". Un governador
amb un nom que ni fet a mida: Armando Murga. "Va ser la primera manifestació
ecologista, tot i que ni nosaltres no en teníem gaire consciència".
La Guàrdia Civil va ocupar el poble "i la gent, poc avesada, s'amagava
a les golfes; pensaven que era la guerra civil". El propi Surroca va haver-se
d'enfrontar als hotelers de l'Estartit, temerosos que la manifestació
espantaria els turistes. "Jo els deia que no, que així veurien que
ja no érem en dictadura, que ja érem capaços de fer
una manifestació". I és que, tal com reconeix Surroca, "la
protesta va anar més enllà de la pura protesta ecologista".
Van ser 4.000. Alguns, després,
es van constituïr en la Comissió de Defensa del Ter, que durant
dos o tres anys van establir els primers contactes amb els governadors
civils i els tècnics de l'Administració, "que se'ns passejaven".
Al 1979, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, van pensar
que s'havia de deixar tot en mans dels ajuntaments. "Potser equivocats",
reconeix ara Joan Surroca. "Afortunadament, més tard, han sorgit
nous grups de defensa del Ter", conclou. "Aleshores, va ser un bon gimnàs,
un exercici de democràcia".
[ Inici ]
L'omnipresent Torras Hostench
Fem un salt de dos anys. Som el 15
de setembre de 1978. Un altre periodista, Miquel Macià, explica
al periòdic El 9 Nou: "Desenes i desenes d'hectàrees de terreny
muntanyós en plenes Guilleries estan condemnades a quedar convertides
en un desert. Sense sol·licitar cap permís a Icona, la poderosa
empresa paperera Torras Hostench S.A. està preparant la plantació
dels fatídics i depredadors eucaliptus
en unes terres llogades que estan situades dins el futur Parc Natural de
les Guilleries-Collsacabra. Una gran quantitat d'alzines ja han estat víctimes
del bulldozer que ha oberta carretera i està aplanant feixes". Un
protagonista comú amb l'anterior història: Torras Hostench,
la paperera de Sarrià de Ter que tenia en el seu consell d'administració,
entre altres, a Antoni Xuclà Bas, president de la Diputació
de Girona, l'administració que havia enviat al 1975 un fulletó
als propietaris forestals de les comarques gironines titulat Cómo
nace un bosque.
L'acompanyava d'una carta de Torras Hostench
proposant la plantació d'eucaliptus. Un primer intent de plantar-ne
a la Selva i les Gavarres va fracassar i, per això, van buscar-se
un indret més amagat, entre les Guilleries i el Collsacabra.
Ara, però, ja som el 7 de desembre
de 1979. Un grup de gent -la premsa de l'època no concreta quanta-
van arribar-se fins a Montdois i van arrencar més de 10.000 planters
d'eucaliptus en el que seria una de les primeres accions contundents de
caire ecologista a la comarca d'Osona.
Aquell 1979, però, va ser un any
calent en aquesta comarca, i en concret, a la zona de les Guilleries. El
novembre de 1978, el Ministeri d'Hisenda havia informat la Generalitat
que la Junta d'Energia Nuclear invertiria 67 milions a Catalunya per a
l'extracció d'urani. El gener de 1979, es constituïa el Comitè
Antiurani d'Osona.
Un combat guanyat al carrer; l'altre...
"Ens pensàvem que el moviment antiurani
era el primer moviment de l'època democràtica; en canvi,
va resultar que vam ser l'últim moviment unitari de l'època
antifranquista", declarava Miquel Macià al cap de 10 anys a El 9
Nou. Les mines d'urani que s'havien de fer a les Guilleries no es van arribar
a fer, després de dos anys de lluita al carrer. El juny de 1981,
la multinacional americana Chevron Exploration es retirava del projecte;
sigui per la pressió popular, sigui per la baixada del preu de l'urani.
El 25 de maig de 1980, 5.000 persones s'havien manifestat a Vic contra
l'extracció d'urani i l'energia nuclear. El primer assalt del combat
es va guanyar; el segon, el de les nuclears, encara ara resta pendent.
No deixem Osona. I fem un altre salt en
el temps, ara enrere. Som l'octubre de 1974, la data més reculada
en què hi ha constància escrita -si més no, no n'he
sabut trobar cap altra- d'un grup ecologista a la comarca. A efectes de
regulació del trànsit, explica Miquel Macià al llibre
Entre la boira i el desencís, l'Ajuntament de Vic va decidir retallar
el parc Balmes, pagat per subscripció popular els anys cinquanta.
La brigada municipal va fer tallar mitja dotzena de gegantescos plàtans.
Un grup d'entitats va fer arribar una protesta escrita a l'alcalde, demanant
la paralització de les obres.
"La protesta al carrer -explica Macià-,
la promou el Grup d'Ecologia de Vic, que convoca de paraula els ciutadans
de Vic a replantar els arbres que l'Ajuntament ha tallat. És la
primera vegada que circula la paraula ecologia, i la gran majoria no saben
ni què vol dir. El dissabte, 19 d'octubre, a mig matí, un
centenar de persones posa mans a l'obra: surten aixadells, regadores i
plançons. La Policia Municipal no triga gaire estona en arribar.
Té ordres directes de l'alcaldia de dissoldre els concentrats i
restablir l'ordre. Els improvisats ecologistes acullen les recomanacions
policíaques amb tanta disconformitat que opten per sortir en manifestació
per la rambla de l'Hospital, exhibint una pancarta i cridant volem els
arbres". Tot plegat va acabar amb corredisses per l'aparició de
la Guàrdia Civil, un tricorni rodolant carrer Estret avall i uns
quants cistells d'ous estavellats i pollastres i ànecs fugint. El
projecte, però, va ser paralitzat.
[ Inici ]
"Els temps que anàvem a mirar ocells"
Ara som el 4 de juny de 1977. Al Serrat, un
veïnat del municipi de Sant Pere de Torelló, enlairat a la
dreta de la Vall del Ges. Hi ha una trobada comarcal dels centres excursionistes
a favor del futur Parc Natural del Bellmunt-Puigsacalm. A la mateixa hora,
Juan Antonio Samaranch Torelló, president de la Diputació
de Barcelona, inaugurava la carretera de Torelló a Olot per coll
de Bracons. L'oposició a aquesta carretera -al cap de 20 anys s'ha
demostrat la seva inutilitat que ja en volen fer una altra- va ser el principal
cavall de batalla, que no l'únic, de l'incipient Grup Ecologista
de la Vall del Ges. Com l'oposició al transvassament encobert d'aigua
de la Riera Major a la conca del Congost per abastir la població
de Seva ho va ser del Grup Ecologista de Taradell. I tants d'altres motius
que van fer moure tants d'altres grups, ignorats involuntàriament
en aquest reportatge.
Grups que van tenir una vida curta a finals
dels setanta i principis dels vuitanta. L'època, però, en
què apareixen un bon nombre d'entitats ambientalistes, que encara
no ecologistes, amb tots els matitzos que admeten ambdues paraules. Entitats
que comencen com un grup d'amics que es troben els caps de setmana "per
anar a mirar ocells". Un percentatge prou important de l'ecologisme actual
té els seus orígens remots en l'ornitologia. És el
cas, per exemple, de dues de les entitats ecologistes que han perdurat
fins els nostres dies: el Grup d'Estudi i Defensa de la Natura (Gedena),
al Ripollès, i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG).
Altres, com el Centre Osonenc de Defensa i Estudi de la Natura (CODEN)
no ha perviscut, però la majoria dels seus membres continuen vinculats
a la defensa del medi natural des d'altres entitats. Un cas apart seria
el del Grup d'Anellament Calldetenes-Osona, un dels pioners en aquest camp
i que encara avui es mantenen a la primera línia de l'estudi ornitològic.
El Gedena el fundaven el 1981 tres amics, encara sota el nom d'Agrupació
Ornitològica del Ripollès. "En 18 anys, han passat de quasi
insultar-nos, als beneits dels ecologistes, a que quasi tothom és
ecologista", reflexiona en veu alta Ferran González, el seu president.
I recorda les campanyes reclamant depuradores: "Els mateixos polítics
que ara les inauguren se'n reien: ha, ha, ha, i voleu que ens gastem diners
en això?, ens deien". El Gedena ha assolit la seva majoria d'edat
conjuntament amb l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG), també
nascuda el 1981. L'ANG també va anar abandonant el seu caire purament
ambientalista "cap a plantejaments més ecològics", com els
defineix el seu actual president, Emili Puig. Entre ells, en referir-se
al passat, contiuen parlant dels "temps que anàvem a mirar ocells".
[ Inici ]
Especulació als aiguamolls
D'entre totes les campanyes en què
ha participat l'ANG en destaquen la que van dur a terme junt amb altres
entitats gironines contra la construcció de la variant de la N-II
per la vall de Sant Daniel. L'obra, insisteix Emili Puig, que va dur a
Joaquim Nadal, alcalde de Girona, a dir que dimitaria si s'acabava fent.
La carretera ja comença a estar desfasada i Nadal no s'ha mogut
de lloc. Ara ja hi ha qui veu la necessitat d'una altra variant paral·lela
a l'autopista o fins i tot la gratuïtat de l'autopista. "Fa 18 anys,
els que ho reclamàvem, érem titllats d'ingenus i forasenyats,
de bogeria ecologista". I és que ha arribat a ploure des d'aquell
8 d'agost de 1976 a Torroella de Montgrí. Si la batalla de la carretera
de Bellmunt es va perdre, la de l'urani es va guanyar; si la de la vall
de Sant Daniel es va perdre, la dels aiguamolls de Pals es va guanyar.
I no va ser gens fàcil. És una altra història que
es remunta al 13 d'octubre de 1983. Aquell dia el Parlament declarava els
Aiguamolls de l'Empordà paratge natural d'interès nacional
i reserva integral zoològica i botànica. Només s'incloïen
dins la zona protegida els aiguamolls de l'Alt Empordà i se n'excloïen
els del Baix. L'explicació va tardar dos anys en arribar. El juliol
de 1985 era aprovat el Pla General d'Ordenació de Pals, que preveia
la construcció d'una marina residencial als aiguamolls, amb capacitat
per a 6.000 persones. Com que tot se sap, es va acabar sabent que pressions
especulatives d'última hora havien aconseguit excloure'ls de la
zona protegida. La batalla contra l'especulació i el suport descarat
que va tenir de l'Ajuntament de Pals i, en la majoria d'ocasions, de la
pròpia Generalitat, va durar fins el 1996, quan una sentència
del Tribunal Suprem donava la raó als plantejaments que feia anys
defensava el Grup de Defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà. La
sentència declarava la totalitat dels aiguamolls de Pals com a zona
no urbanitzable sotmesa a protecció especial.
[ Inici ]
Pals de paller
"Vam recollir més de 1.000 firmes en
un cap de setmana, i en aquells temps!", recorda Maria Lloveras referint-se
a la manifestació de Torroella de 1976. "L'individu, de per sí,
es queda tancat a casa seva, no es mou; necessita un pal de paller en què
recolzar-se, un grup de gent que es vagi movent", teoritza en relació
als grups ecologistes. Ella havia estat del Col·lectiu Aigua Neta
que va bellugar-se a principis dels noranta perquè es fes la potabilitzadora
de Torroella. Ara forma part del GDT del Baix Ter. Pals de paller com l'AEMS
o la Comissió de Rius de Ripoll, al Ripollès; la Coordinadora
Antiincineradora de Tona o Biorama, a Osona; les societats de pescadors
d'Anglès o Sant Hilari, a la Seva; LIMNOS o l'Escola de Natura de
Banyoles, al Pla de l'Estany; l'Ateneu de Girona, Marfull o els Amics de
les Deveses, al Gironès, o Cipsela o el Grup de Defensa del Montgrí,
al Baix Empordà, per citar només alguns noms de les comarques
de la conca del Ter. A part dels ja esmentats. A part de tants i tants
d'altres. Escoles de natura, societats de pescadors, grups excursionistes,
moviments d'esplai, escoltes, associacions de veïns, etc. Un etcètera
molt i molt llarg, que en més d'una ocasió, és just
dir-ho, també s'hi hauria d'incloure la pròpia Administració.
[ Inici ]
L'MDT (Moviment de Defensa del Ter)
I arribem a l'última història.
Som el 13 de gener de 1989. Més de 20.000 peixos han baixat morts
fins la presa de Sau. El periodista Albert Om apuntava a El 9 Nou
la falta d'oxigen de les aigües com la causa més probable.
Francesc Vilaró, director general d'Obres Hidràuliques, reconeixia
que "Vic és el principal causant de la contaminació
de Sau". Les mortaldats de peixos havien estat un continu durant
tots els anys vuitanta,. Tres dies després, l'empresa química
Diftersa, de Manlleu, feia un abocament accidental de més dues mil
tones de detergent al Ter. Vic va tallar el subministra d'aigua, massa
contaminada. A l'Aliança i a l'Hospital General van haver de llençar
el sopar i fer-ne de nou.
Ha passat un mes de la mortaldat de peixos.
El 14 de febrer, El 9 Nou titula a cinc columnes: "Neix
a Manlleu un moviment comarcal de defensa del riu Ter". Els fets de
Sau i Diftersa definitivament havien fet vessar el got de la paciència
a un grup de gent; alguns ja havien participat en els comitès antiurani,
però molts havien coincidit en la més recent Coordinadora
AntiOTAN d'Osona. N'hi ha també, però, de la JOC, d'associacions
de veïns, partits polítics, sindicats, societats de pescadors,
etc.
D'aquell grup inicial format el primer
dia per una vintena de persones de Manlleu, Vic, Torelló, Roda i
algun altre poble, com Santa Eugènia de Berga, en va sorgir el que
El
9 Nou va batejar amb el nom de Moviment de Defensa del Ter,
però que al cap de poc, per no xocar amb les sigles MDT de
l'aleshores puixant Moviment de Defensa de la Terra, es va convertir
en el Grup de Defensa del Ter (GDT).
[ Inici ]
Hereus i companys de viatge
D'aleshores ençà, el GDT
ha optat des de sempre per la imaginació i el bon rotllo en la seva
tasca de conscienciació ecològica (qui no recorda l'embolicada
del pont romànic de Vic del 1989, la barberia Puig i Neró
de 1993, l'Engurrina't de 1994 o la Festa de l'Escuma de 1995, per citar
només un exemples?). Quan ha fet falta, però, també
s'ha afrontat la tasca de denúncia amb fermesa, portant al Parlament
Europeu el problema dels purins o als jutjats els abocaments més
flagrants. En aquest sentit, el de Puigneró, amb la història
sentència en què reconeixia el control de la restauració
del Sorreigs al GDT, n'ha estat el cas més sonat, però en
absolut l'únic. El reportatge hauria pogut girar entorn a aquesta
breu però intensa història del GDT. El desè
aniversari bé s'ho valia.
Els membres de la junta que em van encarregar
el reportatge, però, van preferir deixar constància que ara
ells porten un de tants relleus d'aquesta cursa anomenada ecologisme. Un
relleu que un dia van dur uns i que en un futur portaran uns altres. El
reportatge, i copio textualment del guió que em van entregar des
del GDT, "pretén ser un reconeixement a molta gent que fa ja
una colla d'anys, o no tants, fa alguna cosa perquè aquest planeta
sigui més habitable. Gent que amb el seu esforç han contribuït
i contribueixen a que tinguem un entorn més habitable i digne. Gent
sobretot que estima la natura, la vida. Ens sentim hereus, i companys de
viatge, de tota aquesta gent i de molts altres".
[ Inici ]
Cronologia
Grup de Defensa del Ter
[1989]
[1990] [1991] [1992]
[1993] [1994] [1995]
[1996] [1997] [1998]
[1999] [2000]
Aquí teniu algunes de les activitats
(una petita part) realitzades pel GDT durant aquests 10 anys de
vida del grup.
[ Inici ]
[Conologia]
1989
-
Pintada a Manlleu, al mur, prop del Pont de
Can Molas, "Riu de Pena"
-
El dia 16 d'abril es celebra una RUA
AUTOMOBILÍSTICA que surt de Manlleu, passa per Roda, Vic, Sant
Hipòlit, Torelló i acaba a Manlleu. Es celebren les exèquies
del Riu Ter.
-
Novembre-89. S'embolica el Pont Romànic
de Vic per presevar-lo de la contaminació
[ Inici ]
[Conologia]
1990
-
Maig-90. Xerrada d'Alfred Rodríguez
i Picó amb el tema "És que el temps està canviant?"
al Casal de Torelló.
-
Maig-90. Exposició a Torelló
i l'Esquirol sobre l'estat del Ter.
[ Inici ]
[Conologia]
1991
-
Gener-91. Participació a la
Fira de Reis de Manlleu. Denúncia de la problemàtica
dels purins a la comarca d'Osona.
-
Gener-91. Querella de la Fiscalia
de Delictes Ecològics contra les empreses Puigneró
i Colomer Munmany, a instàncies del GDT, que es presenta com
a part acusadora.
-
Maig-91. Primer Bici-Ter. Recorregut
en bicicleta per diferents indrets d'Osona, sota el lema "Posa't en
forma defensant la natura", per tal de reivindicar que les diferents
administracions tinguin més en compte la situació dels rius.
-
Desembre-91. Debat a Ripoll sobre l'estat
del Ter, convocat per la Taula Cívica del Ripollès
amb la presència de membres del GDT.
[ Inici ]
[Conologia]
1992
-
Febrer-92. Roda de premsa per tal de
presentar la "Campanya de Socis". Personatges diversos s'adhereixen
al GDT: Miquel Martí i Pol, El Último de la Fila,
Sau, Francesc Mauri, Narcís Prat, Emili Teixidor, Sopa de Cabra
i Josep Maria Flotats.
-
Abril-92 Es contitueix el GDT al Ripollès
-
Juliol-92. Concert "Rock i Ter"
a Manlleu amb 40 grups d'arreu d'Osona, organitzat conjuntament amb el
grup 12+1.
-
Juliol-92. Primer Bici-Ter al Ripollès
sota el lema "Pedalem pels nostres rius".
-
Octubre-92. Cicle de xerrades sobre
Indústria i Medi Ambient, adreçades a treballadors de la
comarca d'Osona, organitzat per CCOO i realitzades per membres del
GDT.
-
Octubre-92. Assemblea General de Socis.
S'acorda posar en funcionament el telèfon del Ter: un contestador
automàtic per deixar-hi missatges i denúncies.
[ Inici ]
[Conologia]
1993
[ Inici ]
[Conologia]
1994
-
Febrer-94. Partit de futbol a la llera
del riu Freser, entre Ripoll i Campdevànol, per tal de denunciar
els trams de riu secs al llarg de la Conca.
-
Març-94. Taula rodona a Manlleu
sobre "Reindustrialització i Medi Ambient" amb la participació
de Joan-Domènech Ros, catedràtic d'ecologia, Pere Girbau,
alcalde de Vic, Mariano Aragon, de CCOO i Joan Rovira, de l'Associació
d'Empresaris de Manlleu.
-
Agost-94. "Engurrina't". Esports d'aventura
al riu Gurri per denunciar-ne la sequera i la contaminació.
-
Novembre-94. Judici i condemna de l'empresa
d'adobats Colomer Munmany S.A. de Vic per contaminar greument el Mèder,
afluent del Ter.
[ Inici ]
[Conologia]
1995
-
Abril-95. Sota el lema "Hi ha corrent
que mata" s'organitza un concurs de pesca seca just a la primera minicentral
de la Conca del Ter, al terme municipal de Setcases (Ripollès).
També es desvia l'aigua i es fa la "reinauguració" del riu.
L'acte és organitzat conjuntament amb l'AEMS.
-
Juny-95. Bici-Ter 95. Amb el lema "El
Bici-Ter es mou per Sau. Aquest any anem amb barca".
-
Setembre-95. Festa de l'escuma. Acte
lúdico-reivindicatiu a la sortida de la "depuradora" de Vic. Organitzat
conjuntament amb el Truc-A.E.Guillem de Montrodon de Vic.
-
Octubre-95. Edició del llibre
"El Ter, un riu per viure-hi". L'acte de presentació és presidit
per l'Honorable Conseller de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya,
el Senyor Albert Vilalta.
[ Inici ]
[Conologia]
1996
-
Març-96. Es denuncia al Parlament
Europeu la situació creada per l'excés de purins a la comarca
d'Osona. Aquest excés ha comportat la pèrdua de les fonts
i de les aigües subterrànies en general, a més que en
força poblacions tinguin la xarxa d'aigua pública contaminada.
-
Abril-96 Es constitueix el GDT al Baix
Ter
-
Maig-96. Rèquiem per les fonts
a la Font del Desmai (Osona). Acte organitzat conjuntament amb el Truc-A.E.
Guillem de Montrodon de Vic i l'Agrupament Escolta de Torelló
-
Juny-96. I Baixada del Ter. Sota el
lema "Enyorem un riu viu per viure-hi". A peu, amb bicicleta i amb piragua.
-
Octubre-96. Gent del GDT es prenen
un Cafè amb Llet davant l'empresa làctica Letel de Vic (Osona)
per protestar pels continus abocaments de l'empresa.
[ Inici ]
[Conologia]
1997
-
Gener-97 Es constitueix el GDT al Lluçanès
-
Febrer-97. El Tribunal Suprem ratifica
la sentència de l'Audiència de Barcelona la qual condemna
a l'empresari Josep Puigneró a la pena de 4 anys i dos mesos de
presó menor, essent la primera persona a l'Estat Espanyol que ingressa
a la presó per delicte ecològic.
L'empresari també és
condemnat, per via de Responsabilitat Civil, a la reparació dels
danys causats a la riera de Sorreigs i tornar-la al seu anterior estat
de vida. A més qui ha de gestionar aquesta restauració és
el GDT.
Aquesta part de la sentència també
crea jurisprudència ja que no n'hi ha precedents. Pel GDT és
la part més positiva, novedosa i seductora de la sentència.
El màxim interès per tant, s'ha centrat des dels inicis de
la querella, en la recuperació de la riera, que al capdavall és
la que farà la valoració definitiva de la sentència.
El cas ha tingut molta repercussió
del qual n'ha parlat fins i tot "The New York Times".
-
Abril-97. Xerrada-col·loqui
a Vic "És compatible el respecte a la natura i la creació
de llocs de treball?" Hi intervenen, entre altres, Helena Fusté,
Presidenta de Greenpeace Espanya i J.M. Álvarez, Secretari General
UGT - Catalunya.
-
Juny-97. Bici-Ter. S'inaugura el Camí
Vora Ter entre Manlleu i Roda de Ter. Aquest camí es pretén
que algun dia vagi des d'Ulldeter fins a la Gola.
-
Novembre-97. Primera edició
dels Premis Peix i Espina a Torroella de Montgrí. El premi Peix
pretén reconèixer a algú o alguna acció favorable
de respecte a la natura i el premi Espina a qui s'hagi destacat per agredir-la.
[ Inici ]
[Conologia]
1998
-
Abril-98. Coincidint amb el Mercat
del Ram de Vic es simula el cul d'un porc al túnel de Sant Julià,
a l'Eix Transversal, per denunciar una vegada més l'excés
de purins.
-
Juny-98. Coincidint amb el Dia Mundial
del Medi Ambient s'inaugura "Les Rutes del Sorreigs". Es va des
de la Plana de Vic fins al Lluçanès.
-
Juliol-98. El GDT denuncia l'escàs
cabal d'aigua entre Girona i Torroella i evita una mortaldat de peixos.
El Ter al seu pas per Torroella va arribar a portar només un cabal
de 0'1 metres cúbics.
-
Novembre-98. Lliurament dels segons
premis
Peix i Espina a Torroella de Montgrí. Els premis els lliura
el director de teatre Albert Boadella.
[ Inici ]
[Conologia]
1999
-
Projecte Rius. Conjuntament amb l'Associació
Hàbitats i el Departament d'Ecologia de la Universitat de
Barcelona s'intensifiquen els contactes amb grups participants per
a la seva posada en funcionament.
-
Primavera 99. S'inaugura l'Exposició
"Rius per Viure"
-
Octubre 99.
Es fa públic l'estudi realitzat al Baix Ter sobre la potabilitat
de l'aigua de xarxa pública d'una trentena de municipis.
-
Novembre-99. Lliurament dels tercers
premis Peix i Espina a Torroella de Montgrí. Hi ha una representació
teatral a càrrec de Carles Xurriguera, Anna Brasas
i Mercè Jordà.
[ Inici ]
[Conologia]
2000
